Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cicle formatiu
Educació
Estructura organitzativa pròpia de la formació professional específica.
Hi ha dos nivells de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior Tots dos tenen una estructura organitzativa de tipus modular i una durada variable segons les característiques pròpies de cadascun En total, pot oscillar entre 1 300 i 2 000 hores, les quals abasten un o dos cursos acadèmics i inclouen també les pràctiques professionals en centres de treball Cadascun dels dos cicles té els seus requisits d’accés i dóna pas als títols de tècnic i de tècnic superior respectivament Els cicles formatius s’imparteixen als centres d’educació secundària, però no a tots els centres es poden cursar…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral…
Cuello
Jaciment arqueològic
Centre cerimonial maia, descobert el 1976 a Belize.
És el més antic de l’Amèrica Central Correspon al període formatiu 2400 aC-250 dC i tingué la seva màxima esplendor a partir del 400 aC
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Literatura
Escriptor i promotor cinematogràfic.
Publicà per als infants Contes de la mar exacta 1959 i Cinema formatiu 1968 S'especialitzà en cinema infantil i en crítica cinematogràfica És autor, també, d' Entendre Occitània 1989
Museu del Coure
Museu
Museologia
Espai museístic creat l’any 2008 a les Masies de Voltregà, per la Fundació la Farga i la Universitat de Vic, dins el recinte de l’antiga fàbrica La Farga Lacambra, en el seu 200 aniversari.
És emplaçat a la Casa dels Amos, una antiga torre de començament del segle XX, situada al costat de la fàbrica, i consta de dues plantes de 180 m 2 cadascuna i una passarella que permet visualitzar la planta de producció El discurs museogràfic es construeix, per mitjans interactius i amb la participació del visitant, des del punt de vista industrial, històric i formatiu
elit global
Sociologia
Minoria social privilegiada sorgida com a conseqüència del procés de globalització i formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, d’organismes internacionals, institucions supraestatals i ONG.
Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu
absentisme interior
Educació
Sociologia
Modalitat d’absentisme escolar que, en contraposició a l’absentisme convencional —la no-assistència a classe—, consisteix a assistir a l’escola però a sentir-se’n absent i amb un marcat desacord amb relació a les propostes formatives de la institució.
Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar
informar
Dotar de forma (alguna cosa), ésser-ne el principi formatiu, inspirar.
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades…
educació postobligatòria
Educació
En el cas del sistema educatiu català es refereix sobretot al batxillerat i a la formació professional.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de la Generalitat de Catalunya reconeix des del preàmbul la necessitat d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement Aquesta mateixa llei contempla com a postobligatoris els ensenyaments secundaris següents batxillerat, formació professional específica de grau mitjà i altres ensenyaments de règim especial d’idiomes, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius L’educació postobligatòria superior comprèn la formació professional específica de…