Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
paratiroide
Anatomia animal
Cadascuna de les tres o quatre glàndules endocrines, de color groguenc i d’uns 6 mm de diàmetre i uns 35 g de pes, situades en íntima relació topogràfica amb la cara posterior dels lòbuls de la tiroide.
Són d’origen endodèrmic i histològicament es componen de dos tipus de cèllules epitelials, les principals, secretores de parathormona, i les oxífiles La funció principal d’aquestes glàndules és la regulació del metabolisme fosfocàlcic, per l’acció de la parathormona
tiroide

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
parathormona
Biologia
Hormona d’estructura polipeptídia secretada per les cèllules principals de les glàndules paratiroides, Intervé en el metabolisme fosfocàlcic regulant la calcèmia entre 9,5 i 10,5 mg per 200 cm3
.
La hipocalcèmia estimula l’alliberament de l’hormona a la circulació sistemàtica, on té una triple acció hipercalcemiant en el ronyó, incrementa l’eliminació de fosfats i secundàriament, en disminuir la fosfatèmia, augmenta la calcèmia en els ossos, estimula l’activitat osteoclàstica i afavoreix la desmineralització, i en el tub intestinal, augmenta l’absorció de calci
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…