Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles
Eulàlia Valldosera
Art
Artista.
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la…
el Caroig
Massís de la serralada Ibèrica, a la meitat meridional del País Valencià, limitat al S per la vall de Montesa, a l’E per la canal de Navarrés i una línia que vers el N es prolonga fins a Millars, al N pel Xúquer i a l’W per la vall de Cofrents.
L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola…
Michelangelo Pistoletto
Art
Artista plàstic italià.
Fill d’un restaurador de pintures amb el qual es formà, exposà per primera vegada el 1960, bé que fou uns deu anys més tard que la seva activitat artística començà a tenir ressonància Viu i treballa a Torí Ha participat en happenings i d’altres accions, i la seva obra reflecteix una preocupació per la recerca espacial i per motivar la participació de l’espectador Per l’ús que fa de materials de la vida quotidiana hom l’apropa als conreadors de l’art pobre Les seves primeres pintures aborden el tema del reflex i la duplicitat Aquests aspectes s’accentuen en les obres amb miralls …
Fouta Djalon
Massís
Massís muntanyós de Guinea, format per un sòcol paleozoic recobert, a l’W, per altiplans fragmentats per falles i per valls, que descendeixen cap al SW.
Culmina al Loura 1 537 m És el nus hidrogràfic on neixen els rius Gàmbia, Senegal i Níger
tapisseria de l’Apocalipsi
Sèrie de noranta tapissos sobre el tema de l’Apocalipsi, dels quals són conservats avui al castell d’Angers seixanta-nou de sencers i nou de fragmentats.
Foren fets entre 1376-1400 als tallers de París, pel tapisser Nicolas Bataille, sobre cartons de Jean de Bruges És una de les molt escasses sèries fetes sobre el tema en la tapisseria europea
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt canvia i…
genètica

Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
,
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…