Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,
Vicent Gadea i Orozco
Història del dret
Doctor en dret.
Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904
Gerard Estellés i Gadea
Història
Política
Polític.
Advocat, emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinete Iàtova, Foia de Bunyol Fou membre destacat del partit liberal, diputat provincial 1864, 1872 i 1875 i diputat a corts 1899
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…
Sergi Gadea i Pasinello
Motociclisme
Motociclista.
Ha desenvolupat la major part de la seva carrera a la cilindrada de 125 cc Debutà al Campionat del Món de Motociclisme el 2003, i des de llavors ha obtingut tres victòries a grans premis i divuit podis Les dues millors temporades han estat la 2006 i la 2009, en què es classificà en la cinquena posició del Mundial
maó

maó
© Gadea Artesans
Gastronomia
Formatge de pasta tova, madurada, elaborat amb llet de vaca i quall animal, propi de Menorca.
El fogassó és submergit quaranta-vuit hores en salmorra abans d’iniciar el procés de maduració Antigament, hom emprava llet d’ovella i de cabra, quallades amb herba-col
El Tiempo
Periodisme
Diari del matí publicat a Alacant entre l’1 de desembre de 1916 i el 1925.
De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio Posseïa impremta pròpia
Juan Eugenio de Hartzenbusch
Literatura
Escriptor castellà.
Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón
Alfons Pons i Esquerra
Motociclisme
Motociclista i director d’equip, conegut amb el nom de Sito Pons.
Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki Fou campió d’Espanya 1986 i subcampió 1986 i tercer 1987 del món en 250 cc amb Honda El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc Participà en 124 grans premis 33 dels quals de 500 cc, en què assolí 15 victòries, 4 podis i 12 voltes ràpides, i fou…
,
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…