Resultats de la cerca

L’existència de l’halo galàctic, denominat també corona galàctica , fou posada de manifest per Shapley tot estudiant la distribució dels cúmuls globulars d’estels a l’espai La forma d’aquest halo és esfèrica, o esferoidal, i el seu diàmetre màxim és, si més no, de 100000 anys llum Hom observa també que la densitat d’estels i cúmuls augmenta des de les regions més externes cap a les regions més properes al disc galàctic Actualment hom ha detectat l’existència d’estructures similars a altres galàxies i hom pensa que la massa total de tots els cúmuls i estels d’un halo representa una fracció…

És el pla de referència per al sistema de coordenades galàctiques

Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles més llunyanes…

En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…

L’astre principal de la constellació, α Scl , és un estel de magnitud 4,39, situat a una distància del Sol de 270 anys llum Dins la regió de l’esfera celeste ocupada per aquesta constellació hi ha el pol sud galàctic

Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València

La resolució de l’instrument era d’uns 2 minuts d’arc La missió conclogué al juliol de l’any 2000 després que els instruments fossin malmesos a causa d’una tempesta solar Tot i això, l’observatori superà el temps de vida que se li assignà i estudià fenòmens de l’astrofísica d’altes energies, com AGN Active Galactic Nuclei , quàsars, romanents de supernova i objectes compactes —forats negres i estels de neutrons—

L’astre principal de la constellació, α Sct, és un estel gegant situat a una distància de 205 anys llum del sistema solar, i la seva magnitud visual és de 4,06 Aquesta constellació conté també un cúmul galàctic important, el cúmul M 11, situat a 5 700 anys llum de distància i que conté 200 estels, dins una regió del firmament que equival a una tercera part del diàmetre de la Lluna plena