Resultats de la cerca

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes La independencia Médica  1896 i la Revista Frenopática Barcelonesa  …

Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró 1912-…

Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs

Entre els socis que ràpidament s’hi inscriviren figuren Giné i Partagàs, Letamendi i Bartomeu Robert, que ja eren mestres consagrats El 30 de novembre de 1878 es fusionà amb una Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta

Fou deixeble de Giné i Partagàs Publicà Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales Dirigí fins el 1895 el manicomi de Sant Boi de Llobregat, on feu grans reformes Participà activament en la construcció de l’ Institut Pere Mata , de Reus, que dirigí, conjuntament amb Rodríguez Méndez Contribuí també a la creació de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, de la qual fou el primer president 1911

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52

Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…

El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…