Resultats de la cerca

Químic i catedràtic a la Universitat de Madrid 1928 S'oposà a la dictadura de Primo de Rivera i participà en la fundació d’Acción Republicana En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d’estat, rector de la Universitat de Madrid i ministre de marina 1931-33 Ministre també amb el Front Popular 1936, fou cap de govern 19 de juliol — 5 de setembre, però no pogué impedir que la revolta militar s’estengués i que esclatés la revolució a la zona republicana Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on presidí el govern republicà a l’exili…

Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914 Un estadi de Perpinyà duu el seu nom

És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972

Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant

Membre de la Joventut Nacionalista de Barcelona, publicà L’actuació de les joventuts nacionalistes 1920 Un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb l’arquitecte Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu Les institucions socials i els problemes obrers 1920 El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia Publicà diferents treballs sobre dret i institucions marítimes catalanes

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la CNT…

Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907 Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909 Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919 El 1922 formà part…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…

L’any 1897 fou rodada la primera cinta a Cuba pel francès Gabriel Beyre Però el creador del cinema cubà fou Enrique Díaz Quesada, del qual és una pellícula tan meritòria com La Zafra o Sangre y azúcar 1919 En aquest període mut, el seguí en importància Ramón Peón El veneno de un beso , 1929 Amb l’arribada del sonor, el cinema cubà entrà en crisi de producció i de qualitat artística, i no en sortí fins el 1959, quan el nou règim nacionalitzà la indústria cinematogràfica creant l’Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográfica ICAIC Sota l’ègida d’aquesta entitat sorgí una interessant…