Resultats de la cerca

La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…

La seva obra recull les influències dels poetes anglesos Alexander Pope i James Thompson Daphnis 1733, Irdisches Vergnügen in Gott ‘El goig terrenal en Déu’, 1721-48

Doctor en teologia, fou beneficiat de l’església parroquial de Maó El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria

Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Mistral a les festes catalanoprovençals celebrades a Barcelona el 1867 La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars Entre els seus millors reculls, cal citar La rampelada 1868, La jarjalhada 1879 i Li cauquilhas d’un romieu 1894

Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els…

Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’

De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657…