Resultats de la cerca

Geogràficament ocupà tota l’Europa del nord, la central i l’occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l’Amèrica hispana La denominació de gòtic com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons fou deguda als acadèmics, que no saberen veure més enllà d’allò que les regles clàssiques els indicaven El seu enlairament a estil de primera línia dins els períodes artístics és degut als moviments vuitcentistes prerafaelita i neogòtic Interior de la catedral de Notre-Dame de París 1163-1345, obra de l’arquitecte Pierre de Montreuil Chechi Peinado CC…

Actualment desapareguda, ha estat un mitjà útil en la reconstrucció del germànic primitiu, anterior a la fragmentació lingüística Alguns dels seus trets formals eren accent d’intensitat en la síllaba inicial, restes del dual, manca d’article, etc L’obra més important en gòtic coneguda actualment és la traducció de la Bíblia feta pel bisbe visigòtic Úlfila s IV, escrita en un alfabet basat en el grec i completat amb elements del llatí i el rúnic La còpia conservada, originària de la Itàlia del nord, deriva segurament d’una versió trilingüe en gòtic, grec i llatí La major part d’aquesta…

Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i calligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a…

Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona, Mallorca…

Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i la Taula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi conserva també l’edifici de la Pia Almoina, l’església de Sant Just, la font gòtica de la…

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…

No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc

Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona

Des de la seva fundació i fins el 15 de febrer de 2025 fou un monestir de monges clarisses Després d’un fracassat intent de fundació a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola 1325, la reina adquirí el mas Pedralbes i emprengué la construcció de l’església i el convent La comunitat era formada inicialment per 14 monges, i el 1327 s’hi installà la mateixa reina, ja vídua, i s’hi feu construir un petit palau, que ordenà destruir en el seu testament 1363, del qual recentment han aparegut vestigis a l’edifici del noviciat la reina hi residí fins a la seva mort 1364 i feu…