Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
arts gràfiques
Art
Conjunt de coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l’edició impresa.
escàner

Esquema de funcionament d’un escànner emprat en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics més el negre, a partir d’un original en color
© Fototeca.cat
Tecnologia
Nom genèric atribuït a una sèrie d’aparells de naturalesa i aplicació molt diversa que tenen en comú, però, el fet d’aplicar una tècnica d’exploració sistemàtica basada en l’escombratge (en anglès: scanning) d’un determinat objecte amb un feix de llum.
Aquest feix de llum blanca o coherent, pot ser de raigs X, d’electrons, etc, el rebot del qual és captat per un detector, és transformat en senyal elèctric digitalitzat i, després d’ésser tractat per un ordinador, és convertit en una imatge transformada de l’objecte original Entre altres aplicacions d’aquesta tècnica, hom l’empra en els analitzadors cromàtics d’escombratge , utilitzats en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics a partir d’un original de color, i també en la tomografia axial per ordinador, procediment de diagnosi que permet d’…
Graphispack
Saló internacional de les arts gràfiques, l’envasament i l’embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc, Barcelona.
Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack , dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat biennal
interfície gràfica d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície que facilita la comunicació de l’ordinador amb l’usuari utilitzant metàfores gràfiques com les icones i les finestres.
La primera interfície gràfica fou desenvolupada, juntament amb el ratolí, a la dècada del 1960 als laboratoris de l’empresa Xerox, als Estats Units d’Amèrica Posteriorment, les interfícies gràfiques foren incorporades en els ordinadors d’Apple i, més tard, en el sistema operatiu Windows de Microsoft
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen per…
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La…
,
Joan Rusell i Anglarill
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels fundadors de la tipografia L’Acadèmica, de Barcelona Organitzà el primer Congrés Nacional de les Arts del Llibre, a Barcelona 1911, i fou jurat de la secció tipogràfica de l’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques de Leipzig 1914 Fou collaborador de diverses publicacions del ram d’arts gràfiques
Joan Boldó i Climent

Joan Boldó i Climent
© Arxiu Família Boldó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…
Enric Tormo i Freixes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf, impressor i museòleg.
Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon 1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…
Antoni Algueró i Algueró
Economia
Empresari.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, sempre estigué vinculat al món de l’empresa Juntament amb Carles Ferrer Salat i Alfred Molinas, fou un dels renovadors de la patronal catalana Foment del Treball en el moment de la restauració de la democràcia Fou president i conseller delegat d’Industrial Bolsera president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona i de la Fundació d’Indústries Gràfiques de Barcelona i vicepresident de la Federación Nacional de Industrias Gráficas i de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales També fou membre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina