Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
granadí | granadina
Faraǧ ibn Faraǧ
Història
Capitost morisc.
Tintorer granadí, descendent dels ibn Siraǧ, el 1568 intentà d’apoderar-se, amb una partida de moriscs, de la ciutat de Granada, però fracassà, fet que inicià la revolta de Las Alpujarras Aben Humeya el nomenà algutzir, però fou destituït a causa de la seva crueltat envers els cristians
Aben Aboo
Història
Noble morisc granadí, de nom cristià Diego López.
Participà activament en la insurrecció dels moriscs de Granada 1568 amb el seu cosí Aben Humeya Després d’assassinar aquest, es nomenà “rei dels andalusos” 1569 A la darreria del 1570 la rebellió restà totalment sufocada, i Aben Aboo fou executat pels mateixos partidaris
Abū Ḥayyān al-Naḥwī al-Andalusī
Lingüística i sociolingüística
Islamisme
Filòleg i comentarista alcorànic granadí, representant de la tradició magribina.
El seu Oceà sobre el comentari de l’Alcorà té interès pel fet de citar les fonts i donar les variants de lectura Fou editat a Egipte l’any 1910 És autor també d’un comentari a l' Alfiyya d’Ibn Mālik i de la primera gramàtica del turc
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en…
Abū Ḥāmid al-Andalusī
Geografia
Geògraf granadí que viatjà pels països islàmics, per les terres búlgares i per Rússia.
És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges
Rafael Amargo
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf andalús, de nom de naixement Jesús Rafael García Hernández.
El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical…
José Rubianes Alegret
© R. Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt
Teatre
Actor, més conegut per Pepe Rubianes.
Mentre estudiava dret començà a actuar en obres de grups universitaris El 1977 debutà professionalment en l’obra No hablaré en classe , de la companyia Dagoll Dagom , amb la qual també collaborà en Antaviana 1978 Després de participar en Operació Ubú 1981 d' Els Joglars , protagonitzà en solitari els espectacles Pay-Pay 1983, Ño 1984, Sin Palabras 1987, En resumidas cuentas 1988, Por el amor de Dios 1991, Ssscum 1992, Rubianes 15 años 1996, Rubianes, solamente 1997 que estigué sis temporades a la cartellera de Barcelona i pel qual el 1999 li fou atorgat el premi Sebastià Gasch i La sonrisa…
Aben Humeya
Història
Noble morisc granadí, de nom cristià Fernando de Córdova y Válor, la família del qual descendia probablement dels omeies.
L’any 1568 s’afegí a la revolta de Las Alpujarras els moriscs l’elegiren rei i el coronaren aleshores prengué el nom d’Aben Humeya i abjurà el cristianisme Poc temps després fou organitzada una conspiració contra ell i fou mort pel seu cosí Aben Aboo i per Diego Alguacil 1569
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…