Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hidrofílids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de colors foscs, sis segments abdominals, antenes acabades en maça i cos deprimit.
Inclou nombrosíssimes espècies de grandàries diverses, d’hàbitat aquàtic i d’alimentació fitòfaga o carnívora, segons les espècies Hydrophilus, Hydrobius i Cercyon són comunes als Països Catalans
precipitació estratiforme
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols estratiformes.
És una precipitació d’intensitat relativament feble, però persistent i sovint abraça una gran extensió Els núvols que la generen generalment del tipus nimboestrats i estratocúmuls formen capes d’una gran extensió horitzontal però amb corrents d’ascens febles, que permeten la caiguda de les partícules de precipitació gotes d’aigua o flocs de neu sense assolir notables grandàries, produint pluges o nevades persistents
cel·la
Apicultura
Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters; a l’interior, hi són criades les larves, i també serveixen de magatzem.
Les celles de les abelles Apis mellifica , construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres celles diferents de l’altra cara de la bresca Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes 7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les celles L’articulació del fons de les celles d’ambdues cares de la bresca permet de construir 51 celles de fons piramidal amb la cera que…
Ciutat de la Justícia
Ciutat de la Justícia, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© URBICSA
Complex urbanístic situat als termes municipals contigus de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que acull institucions i serveis judicials d’ambdues ciutats.
Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…
banasta
Cistell, covenet, etc, fet de vímets, joncs, verducs, rodells i tires de castanyer, etc, de diferents formes, grandàries i usos, segons les contrades.
còfia
Indumentària
Gorra de formes i grandàries diferents, feta de tela, randes, cintes, etc, que sol formar part de la indumentària de les dones de certes comarques, de les monges d’algunes congregacions, etc.
pantalla drenant
Construcció i obres públiques
Rasa profunda i estreta reblerta de grava amb una graduació de grandàries estudiada per a actuar de filtre i rebaixar el nivell freàtic del terreny, en augmentar la velocitat de circulació de l’aigua.
A vegades és dotada d’una canonada longitudinal de fons, porosa o perforada, per a facilitar l’evacuació ràpida de l’aigua
pilota
Pilota de tennis
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Esport general
Bola esfèrica o ovoide, de goma, de draps comprimits, de fil enrotllat a una ànima de goma, etc, generalment folrada de cuir o pell, de grandàries diverses, usada per a jugar a diversos jocs, dits jocs de pilota (saco, futbol, rugbi, tennis, etc).
Freginals
Església parroquial de Sant Bartomeu, a Freginals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, en una vall per on passa el camí tradicional (carretera i ferrocarril) de Barcelona a València.
Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…