Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
guyot
Geologia
Relleu submarí de forma troncocònica i origen volcànic, amb la part superior aplanada i a bastant de profunditat.
Probablement s’han erosionat subaèriament i, després, han estat transportats per l’escorça oceànica Rep el seu nom del geògraf i geòleg nord-americà, d’origen suís, Arnold Henry Guyot 1807-1884
Guiu II d’Atenes
Història
Quart duc d’Atenes (1287-1308).
Fill del duc Guillem I i d’Helena Comnè-Ducas, estigué 1291-94 sota la tutela del seu padrastre Hug de Brienne El 1299 el casaren amb Matilde d’Hainaut, de cinc anys, filla dels prínceps d’Acaia El 1307 fou nomenat batlle d’Acaia
llimonera
Agronomia
Dit d’una varietat de pera d’aigua d’origen francès, de color groc amb piquets negres, molt sucosa i dolça.
També és anomenada Jules Guyot i és molt conreada a la zona fructícola de Lleida És molt sensible als cops i, per tant, la seva manipulació ha d’ésser molt curosa
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
Gabriele Wohmann
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general Autora prolífica, publicà uns 600 contes part dels quals en el subgènere dels microcontes, una vintena de novelles, una…
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…