Resultats de la cerca

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família,…

Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de …

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…

Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, ocupà…

Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517

Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei 1289 Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria 1309 Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta 1309-12 Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II 1316, descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet Projectà una visita al Sant…

Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué el successor,…

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…

Menor d’edat, el rei l’encomanà a l’infant Joan, arquebisbe de Toledo 1320 Fou cap d’un estol que anà a reforçar les tropes de l’infant Alfons de Sardenya 1324 A la coronació d’aquest Alfons III, fou armat cavaller 1328 Lluità contra els bàndols dels Cornell i els Alagó i, en fer-se la pau, es casà amb Teresa d’Alagó, la qual vivia encara el 1336

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…