Resultats de la cerca

A la part alta hi havia la sala del tribunal del consolat de mar el 1514 la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del s XVI Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona

És situada en l’antic centre comercial segle XV testimoniat per la Llotja, el consolat de mar, el porxo del forment després Hala dels Draps i les drassanes, també centre ciutadà del segle XVII, testimoniat per la conversió de l’antiga Hala dels Draps en Palau dels Lloctinents 1668 —el Palau Reial que donà nom a la plaça desaparegué en un incendi el 1875— La restauració de la Llotja 1774-1902, la construcció de la nova Duana 1790-92, la urbanització de la plaça 1825-34, i l’edificació dels Porxos d’En Xifré 1836 li acabaren de donar fesomia

Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875

La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…

Professà com a carmelità, a Mataró, a vint-i-cinc anys Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei 1663, edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1670, que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega 1672, les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona 1673 i del Santíssim a Sant Pere de Reus executada del 1694 al 1696 i la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona 1676 Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova 1679 —que no foren duts a terme—, el convent…

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…

Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú Partido Comunista del Perú - Bandra Roja del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels  camperols pobres Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars clandestins, i en…

Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…