Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mata-Hari
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda Margaretha Gertruida Zelle, ballarina i espia holandesa.
Muller d’un oficial de l’exèrcit colonial holandès, residí a Java uns quants anys, on s’interessà pel folklore indonesi, el 1908 s’establí a París com a ballarina i cortesana, i durant la Primera Guerra Mundial esdevingué agent del servei secret alemany Condemnada a mort per un tribunal militar francès, fou afusellada
Hardwār
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradēsh, Índia, situada vora el Ganges, als límits entre la planura del riu i els turons de l’Himàlaia.
És un dels més sagrats centres de pelegrinatge de l’Índia, amb el temple de Daksheshwar i els seus ghāt escalons vora el riu anomenats Hari-kā-charan
Ramón Novarro
Cinematografia
Nom amb què és conegut Ramon Gil Samaniegos, actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Ballarí, hom intentà de fer-ne un substitut de Rodolfo Valentino, però mai no arribà a ésser tan famós Fou, però, un dels representants més conspicus del tipus de l’"amant llatí” Prisoner of Zenda 1922, Scaramouche 1923, Ben-Hur 1926, Prince Student 1928, Call of the Flesh or the Song of Seville 1930, Mata-Hari 1932, We Were Strangers 1949
Lionel Barrymore
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Lionel Blythe, actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948
Deuxième Bureau
Història
Òrgan d’informació del servei secret francès.
Creat el 1875 com a resposta a l’espionatge prussià durant la guerra del 1870, reuní una gran informació sobre Alemanya El 1896 englobava 156 oficials, 20 dels quals al servei del contraespionatge Durant la Primera Guerra Mundial descobrí diversos casos d’espionatge alemany, entre els quals el de la cèlebre Mata-Hari Durant la Segona Guerra Mundial tingué una actuació molt reduïda El 1951 fou dividit entre la Direction de Surveillance du Territoire i el Service de Documentation et Contrespionage
Greta Garbo
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Greta Loyisa Gustaffson
, actriu cinematogràfica sueca.
Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941
Jambi
Ciutat
Capital de la província de Jambi, Indonèsia, a la vora del Hari.
És un centre comercial de productes agrícoles cautxú, arròs i cafè i té jaciments de petroli i lignit
Pierre-Jean Rémy
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor i diplomàtic francès Jean-Pierre Angremy.
Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París Posteriorment, abans de graduar-se 1961-63 per l’École Nationale d’Administration ENA, fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis Estats Units Ocupà diversos càrrecs diplomàtics Hong Kong, Pequín, Londres i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París 1990-94 Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novella Le sac du palais d’été 1971, premi Renaudot, d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències culturals, sovint…
Sylvia Kristel
Cinematografia
Actriu neerlandesa.
Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…