Resultats de la cerca

És grossa i té el bec molt alt i comprimit, de color blau Caça mones, principalment Està relacionada amb les harpies

Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat

Hom coneix el nom de tres harpies, Aelló, Ocipite i Celené Segons la llegenda, raptaven els infants i les ànimes dels difunts, i Hermes les salvà de la persecució dels argonautes Són representades com a dones alades es confonen a vegades amb les sirenes o, també, com a ocells monstruosos Heràldicament, és representada en forma d’una àguila amb cap —posat de cara— i bust de dona

Als documents antics segle VI aC apareix com la ciutat més important de Lícia Cap al 540 aC fou assetjada per Harpagos, general de Cir II de Pèrsia els habitants, després d’aplegar-se a l’acròpolis, se suïcidaren cremant-se juntament amb llurs esclaus i tresors La ciutat fou destruïda i incendiada Reconstruïda i repoblada, tornà a ésser assetjada 42 aC, pels romans, i es repetí l’heroica defensa Hi ha restes de les muralles, del teatre, de temples i de monuments sepulcrals decorats amb traços esculpits i ornats amb frontons Les peces més conegudes són el monument de les harpies i…

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…