Resultats de la cerca

Al tribunal de la inquisició el reu relapse mereixia automàticament l’empresonament i, a partir de mitjan s XIII, havia d’ésser condemnat a mort i relaxat Tanmateix, en la pràctica, hi hagué heretges reconciliats dues i tres vegades

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment…

Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar…

De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…

Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al segle XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n’era descedent

Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre