Resultats de la cerca

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de…

Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Influït per les doctrines pedagògiques de JF Herbart i W Rein, fundà 1889 l' escola d’Abbotsholme Maldà per fer de l’ensenyament una resposta a l’interès dels infants i perquè aquests estiguessin en relació amb la natura i amb la vida en un mètode d’internat que volia ésser una prolongació de la llar En la seva escola d’Abbotsholme s’inspiren les escoles més avançades de l’actualitat escola nova És autor d' An Educational Atlas 1900, Abbotsholme, or Ten Years in an Educational Laboratory 1900 i John Bull His Origin and Character 1901

Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització dels…

Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…

El concepte d’art ha evolucionat al llarg del temps Així, quan hom parla de les “males arts” amb què algú ha aconseguit una cosa és més prop del sentit etimològic del terme art que no pas quan l’utilitza per a referir-se a activitats i objectes consagrats com a tals A Grècia, en efecte, el terme tékhnē significà saber fer alguna cosa, una forma d’aprenentatge especialitzat, de manera que Plató no dubtà a qualificar amb aquest mateix terme “la pintura, el brodat i la construcció de vaixells” Al principi el terme fou associat a l’estricta habilitat manual o industrial…