Resultats de la cerca

Es mostren 6 resultats

hermenèutica

Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…
Gran enciclopèdia catalana

hinduisme

Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)

© Corel / Fototeca.cat

Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’acceptació de l’…
Gran enciclopèdia catalana

temurà

Judaisme
Procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva, que, en la interpretació de conceptes obscurs, es basa en la permutació de les lletres o dels mots.
Gran enciclopèdia catalana

guematria

Religió
Procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva, que, en la interpretació de paraules obscures i de certs conceptes, es basa en el valor numèric de les lletres.
Gran enciclopèdia catalana

notarikōn

Religions de Grècia i Roma
Procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva, que consisteix a formar una frase interpretativa on cada mot comenci amb una de les lletres de la paraula el sentit de la qual hom desitja d’interpretar.
Gran enciclopèdia catalana

teologia

Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…
Gran enciclopèdia catalana