Resultats de la cerca

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Es caracteritza també per la hidrofòbia, per desordres neurovegetatius molt notables i per una ràpida deshidratació Si hom no hi intervé oportunament, la seva evolució és sempre fatal en pocs dies El deliri agut, que no ha d’ésser confós amb qualsevol manifestació delirant sobtada ni amb possibles estats d’excitació greus, però mancats de febre, ha esdevingut actualment quelcom d’insòlit gràcies a la moderna terapèutica preventiva

Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i a Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià , el 1851 publicà una sèrie de poesies catalanes de to festiu i humorístic Escriví també Elements de poètica catalana i diccionari de la rima 1852 i una Gramática de la lengua catalana 1857, a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona 1858 — 1917…

Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu…