Resultats de la cerca

Hom l’obté per metilació dels àcids hidroxilats corresponents, i és molt emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs

La majoria de les oxigenases actuen sobre anells alifàtics o aromàtics hidroxilats i sobre àcids grassos Els enzims que solament insereixen en el substrat un àtom d’oxigen són anomenats oxigenases de funció mixta o hidroxilases

Els àcids alcohols, el més simple dels quals és l’àcid glicòlic, són més forts que els àcids no hidroxilats corresponents, a causa de l’efecte inductiu del grup OH, que facilita la separació del protó del grup carboxil

És una base forta que es descompon per l’acció de l’aigua i altres dissolvents hidroxilats Hom l’obté per l’acció de l’amoníac anhidre sobre sodi fos i és emprat en la síntesi del cianur sòdic i com a base en síntesi orgànica És també conegut com a sodamida

Es descompon per l’acció de l’aigua i els solvents hidroxilats i és soluble en els medis apolars Hom l’obté per cloració directa del sofre a partir del diclorur de disobre S 2 Cl 2 És altament corrosiu i tèrmicament inestable És emprat com a agent clorant en síntesi orgànica, en metallúrgia, en la vulcanització del cautxú i com a solvent per al sofre

És un sòlid cristallí blanc, de gust dolç, soluble en aigua, en èter i en solvents hidroxilats, que es fon a 111°C i bull a 281°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid m -benzendisulfònic És emprat en la manufactura de colorants, en la preparació de l’àcid estífnic, en anàlisi química, en la indústria dels plàstics i del cautxú i, en medicina, com a antisèptic, ceratoplàstic i fungicida, amb baixa toxicitat

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al…

És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…