Resultats de la cerca

Germà de Manuel Danvila i Collado Fundà i animà les revistes “El Iris” 1848 i “La Cartera” 1849, i fou redactor literari del diari “El Valenciano” Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novelles històriques La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre basades en temes locals

Doctor en lleis En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques Publicà les narracions La hija del mar 1858 i Azucena 1858, les peces dramàtiques Aquí fue Troya 1858 i El Mesías prometido 1858, les novelles La estrella de Villalar 1861 i El castigo del cielo 1871 i els assaigs Historia de la insurrección y guerra de Cuba 1870 i Insurrección federal en 1873 1873

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

Destaquen les collaboracions amb JJ Porto El curso que amamos a Kim Novak , 1979, PAlmodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón , 1979 Qué he hecho yo para merecer esto , 1984 i Todo sobre mi madre , 1999, premi Goya, AAristarain Un lugar en el mundo , 1992 i Martín Hache , 1997, premi Goya i A Agresti Una noche con Sabrina Love , 2000 Alternant els treballs entre l’Argentina i Espanya, posteriorment ha interpretat Antigua vida mía 2001, d’HOlivera Vidas privadas 2001, de FPáez Deseo 2002, de GVega Kamchatka 2002, de MPiñeyro La hija del caníbal 2003, d’ASerrano, i…

Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis Publicà, en castellà, més de dues-centes novelles de fulletó, algunes de les quals foren molt reeditades, com La luz 1891, Sola en el mundo , o El manuscrito de una huérfana 1896,  El hijo de la obrera ,  Virgen y madre , La hija de la nieve , i Los ángeles del arroyo , amb vint-i-dues edicions, entre moltes d’altres Intentà una narrativa més culta i acurada amb Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930 També publicà alguna obra de teatre en castellà

Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del…

És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com  Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més…

Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important…