Resultats de la cerca

D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’…

Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística

L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic

Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…

L’ús deliberat d’un mot dissèmic en un text és una dilogia

Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…