Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
-ic
Química
Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no metàl·lic de l’anió actua amb la valència més alta.
-ic
Química
Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids.
Il’ič
Localitat
Localitat de poblament de l’oblast’ del Kazakhstan Meridional (Kazakhstan).
Vladimir Il’ič Lenin
Vladimir Il’jic Lenin
© Fototeca.cat
Història
Política
Nom amb què és conegut Vladimir Il’ič Ul’janov, revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus.
Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l’"Iskra…
Aleksandr Il’ič Bezymenskij
Literatura
Poeta soviètic.
La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc
Instituto Cervantes
Institució pública espanyola creada el 1991 per a la promoció i l’ensenyament del castellà i la difusió internacional de la cultura que hi és associada, que inclou tant la desenvolupada a l’Estat espanyol com la hispanoamericana.
La seu és a Madrid i a Alcalá de Henares Té com a activitats principals l’organització de cursos de llengua castellana i també de les llengües cooficials de l’Estat espanyol l’expedició de diplomes de llengua castellana per a estrangers del Ministeri d’Educació i Cultura Diplomas de Español como Lengua Extranjera, DELE i la convocatòria i l’elaboració dels exàmens per a la seva obtenció la creació i l’actualització de mètodes d’ensenyament del castellà i la formació del professorat l’impuls de programes i d’activitats de difusió del castellà, en collaboració amb altres institucions el suport…
Trident
Família de míssils balístics, de fabricació nord-americana, que poden ésser llançats des d’un submarí submergit i que actualment formen part de l’armament dels submarins estratègics de les marines dels EUA i la Gran Bretanya.
Al principi foren installats en substitució dels míssils Polaris L’any 1983 entrà en servei el primer submarí de la sèrie Ohio especialment dissenyat per a utilitzar els Trident IC/4 , amb un abast de 7400 km i 8 càrregues de 100 kt Al mateix temps hom adaptà vuit submarins de la sèrie Lafayette per a utilitzar aquest nou míssil i retirà els Polaris encara operatius L’any 1988 hom inicià els vols de prova del Trident IID-5 , que substituïren els Trident IC/4 als submarins de la sèrie Ohio Els submarins estratègics de l’armada britànica estan equipats amb els Trident…
cicle fonològic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre en què cal aplicar les regles que fan passar des de la representació fonològica abstracta d’una frase fins a la seva efectiva realització fonètica.
La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…