Resultats de la cerca

Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot ésser produïda…

Les datacions més precises són obtingudes a partir de roques ígnies

Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…

Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral

Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines

Quan la pressió i la temperatura —factors bàsics en el metamorfisme— prenen uns valors elevats, aquest arriba a la fase última i aleshores les roques passen a l’estat de fusió i s’originen noves roques ígnies per la consolidació d’aquests magmes D’aquesta manera es tanca el cicle de transformació de les roques

L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites

Mineral del grup del granat, de color vermell de sang i a vegades amb un to carbassa granat Es troba a les roques ígnies ultrabàsiques i a les serpentines, a les peridotites i a les kimberlites És molt apreciat en joieria i els exemplars més bonics es troben al jaciment de Trebnitz Txèquia A la península Ibèrica, n'hi ha a Astúries

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic L’hàbit és fibrós, i de vegades granular o compacte És de color blanc, amb una duresa de 5 i una densitat de 2,9 S'exfolia fàcilment És freqüent en les roques ígnies de contacte i en les roques metamòrfiques N'hi ha jaciments importants a Willsboro Nova York És utilitzada en ceràmica i en pintura

És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries