Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
poliarteritis nodosa
Patologia humana
Vasculitis caracteritzada per lesions del tipus de la necrosi fibrinoide, que pot afectar qualsevol artèria mitjana i petita i que, en comprometre la irrigació perifèrica, es manifesta d’una manera molt polimorfa: nefropatia, pneumopatia, artràlgies i artritis, hipertensió, neuropatia, afectació cardíaca, etc.
El tractament és essencialment a base d’antiinflamatoris i immunosupressors Hom l’anomena també malaltia de Kussmaul
George Herbert Hitchings
Bioquímica
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina, …
hematologia
Medicina
Part de la medicina dedicada a l’estudi dels elements citoimmunològics de la sang i a l’estudi clínic i el tractament de les malalties produïdes per les alteracions d’aquests elements.
A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom desenvolupa…
immunosupressor
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs immunosupressors, emprats en trasplantació d’òrgans i en els desordres de tipus autoimmunològics i isoimmunològics.
Són classificats en específics i no específics sèrum antilimfocitari, antimetabòlits metotrexat, 6-mercaptopurina, azatioprina, agents alquilants ciclofosfamida, clorambucil i glucocorticoides
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…