Resultats de la cerca

Fou escolà 1796, deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals, monjo 1803 i mestre de capella 1828-35 de Montserrat Improvisador i hàbil organista, collaborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué moltes obres d’orgue i vocals

Es féu remarcar el 1930 com a bateria en el conjunt de Louis Armstrong, i fou el primer a treure partit del vibràfon Del 1936 al 1940 collaborà amb Benny Goodman com a vibrafonista El 1940 creà una orquestra pròpia, amb la qual enregistrà discs i assolí una gran popularitat gràcies al seu estil espectacular Improvisador i creador de swing , fou també un precursor del rock and roll

Escolà de Montserrat 1821-26 i monjo 1826, fou mestre de capella 1835 Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Des que era un infant estudià jazz i música clàssica Als catorze anys tocà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Posteriorment ingressà als Jazz Messengers i tocà en una gira al quartet de Herbie Hancock L’any 1982 formà el seu propi quintet, amb el seu germà Branford al saxo tenor Parallelament a la seva activitat jazzística, ha continuat conreant la música clàssica amb diversos enregistraments Allunyat del corrent del free jazz i ben ancorat en el bop i el hard bop , Marsalis es guanyà un sòlid prestigi i fou aclamat per la crítica des del principi dels anys vuitanta per la seva…

D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra 1914 Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk Membre del comitè central del partit bolxevic 1919, fou secretari de la Tercera Internacional 1920 i ocupà altres càrrecs importants De posicions extremistes, home hàbil,…

Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga  Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906  El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca  Por una mujer  1922…