Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escola inclusiva
Educació
Centre educatiu en què es valora la diversitat com un element enriquidor del procés d’aprenentatge i del desenvolupament de l’individu.
Suposa que tots els infants, sense excepció, fan junts el procés d’aprenentatge, independentment dels condicionants socials, culturals o personals de cadascú, amb un procés d’aprenentatge adaptat a cada alumne i fent efectius els drets a l’educació, a la igualtat d’oportunitats i a la participació
o
Lògica
Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció.
Té, en general, dues accepcions la que significa “almenys un”, que és anomenada “ o ” inclusiva , i la que significa “un i només un”, que és anomenada “ o ” exclusiva En la lògica matemàtica i en la teoria de conjunts hom utilitza només la o inclusiva Així, donats els conjunts A i B , un element pertany a A o B si el dit element pertany a A o bé pertany a B o bé, en particular, pertany a A i a B Entre proposicions lògiques és representada pel símbol V, és a dir, pVq ≡ poq
disjunció
Lògica
Dit de la connectiva binària que en la notació de la lògica simbòlica hom representa amb el signe v
.
Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva , simbolitzada per ↮ En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé o bé" designa la segona amb més propietat En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius
samoà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlada per unes 130.000 persones a les illes Samoa.
És llengua oficial a la Samoa Occidental independent El seu sistema fonètic és extremament simple ignora els nexes consonàntics, només admet sons vocàlics al final de paraula La morfologia nominal és caracteritzada per tres nombres singular, plural i dual, i en els pronoms per una forma exclusiva i una altra d’inclusiva El pronom personal té dual i plural de primera persona El sistema verbal és també extremament simple Ha manllevat, des del segle XIII, nombroses paraules de l’àrab
Josep Maria Jarque i Jutglar
Educació
Pedagog.
Germà de Joan E Jarque i Jutglar Quan tenia un any, el seu pare fou detingut i assassinat per les anomenades patrulles de control Formà part, a la postguerra, dels clandestins Minyons de Muntanya de mossèn Batlle Els anys seixanta estudià magisteri com a alumne lliure Al final dels anys setanta es diplomà com a professor de pedagogia terapèutica Cofundador de les Escoles Laietanes 1953, durant els anys cinquanta treballà en diversos centres docents Dedicat a les necessitats educatives específiques dels discapacitats , el 1958 fundà l’experiència pionera dels Tallers Educatius a Barcelona i a…
Hans Jochen Vogel
Història
Política
Polític alemany.
Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…