Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
indicar
Expressar d’una manera no clara o directa; suggerir.
indicar
Donar a algú les informacions necessàries per a assabentar-lo (d’on ha d’anar o què ha de fer).
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
al natural
Esmalt al natural
Heràldica
Dit de l’esmalt emprat per a indicar el color real o propi d’un moble qualsevol.
És considerat un color neutre, i els heraldistes italians, principalment, empren petits migs cercles per a indicar-lo al gravat del dibuix
opus
Música
Terme emprat per molts compositors, des del s. XVII, per a indicar, juntament amb una xifra, la posició cronològica de cada obra musical dins llur producció.
Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
codi de colors
Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
claudàtor
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels signes [ ] usats per a incloure-hi quelcom interpolat en un text, que no forma part del context (una referència, una variant, una correcció, etc), i en matemàtiques, per a indicar que diferents quantitats són sotmeses a una mateixa operació.
Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge