Resultats de la cerca

Acusat davant la inquisició, hagué d’exiliar-se a Portugal, on morí a la presó inquisitorial És l’iniciador de l’obra històrica Šebet Yĕhudà ‘La vara de Judà’, continuada pel seu descendent Šĕlomó ibn Verga

Dominicà a Tolosa, al Llenguadoc, collaborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme Fou mort violentament pels càtars Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262

Es formà a Bolonya, on ocupà el rectorat del collegi hispànic de Sant Climent Home de confiança de Felip II, que acompanyà a Anglaterra el 1554, fou diverses vegades visitador reial de Sicília, la qual cosa li costà un judici inquisitorial El 1561 fou nomenat bisbe de Mallorca, on volgué implantar la reforma tridentina de manera enèrgica Presentat el 1572 per a la seu d’Osca

De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament…

Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica Lima fundada o Conquista del Perú , 1732, amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla Triunfos de amor y poder 1710, Afectos vencen finezas 1720, La Rodoguna adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille, i obres menors Loas, Bailes, Fines de Fiesta , potser el millor de la seva producció L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo…

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient, amb idees…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el…

Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms gallicanisme, a la corona francesa josefinisme, als estats dels Habsburg Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d’ocupar seus vacants, el plàcet, els recursos de força facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats, la regalia d’amortització intervenció de l’autoritat civil enfront de l’acumulació de béns immobles per part de l’Església, etc La…

El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568…