Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
insígnia
Senyal o divisa que indica la dignitat, el grau o el rang d’una persona.
orde del Card

Insígnia de l’ordre del Card
Història
Orde cavalleresc escocès.
D’origen incert, fou dotat d’estatuts per Jaume II d’Anglaterra VII d’Escòcia, el 1687, i posat sota l’advocació de sant Andreu, patró d’Escòcia
estrella
Militar
Insígnia de grau militar.
La quantitat d’estrelles i de les puntes de cada estrella varia segons la graduació
mantell
Indumentària
Vestidura en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.
Si cobreix tot el cos formant ròssec generalment és insígnia del poder reial o d’un orde militar
orde del Drac Vençut
Militar
Orde militar instituït per l’emperador Segimon I el 1418 per defensar l’Església contra els heretges, i especialment els hussites.
La seva insígnia era un drac invertit símbol de l’heretgia vençuda Alfons IV de Catalunya-Aragó l’establí als seus estats per distingir els qui lluitaven contra els turcs Tingué curta durada
ciutat pubilla de la sardana
Folklore
Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat
petxina
Objecte, insígnia, etc, de forma semblant a una petxina.
Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca
Història
Corporació nobiliària aprovada el 1955.
Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial
Jeroni Sanç
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador.
Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina