Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
agent de l’autoritat
Dret
Nom genèric que designa a qui, per disposició legal o d’una autoritat, ha de mantenir l’ordre públic i la seguretat de les persones i de les coses i ha d’executar manaments i que obra sempre per mandat o delegació superior..
Exerceix càrrecs del poder executiu i, singularment, forma part dels cossos oficials de seguretat i de vigilància Hom castiga amb agreujament la resistència, les injúries, els insults o les amenaces contra aquestes persones
La Autonomía
Periodisme
Diari en castellà, subtitulat republicà, democràtic i federalista, publicat a Palma, Mallorca, entre el 1883 i el 1884.
Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura al novembre del 1883
Gaspar Núñez de Arce

Gaspar Nu¦ez de Arce
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall
sorianisme
Història
Denominació popular del moviment polític de la fracció valenciana del Partido Republicano Radical, escissió (1903) del blasquisme, centrada en la figura de Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
.
Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part remuntada el…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
violència sexista
Sociologia
Agressió física o greuge moral protagonitzat per una persona en contra d’una altra del sexe oposat.
El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…
Societat Civil Catalana
Entitat espanyolista fundada l’abril del 2014 a Barcelona.
Fou creada amb la finalitat de contrarestar l’ampli moviment sobiranista iniciat el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i d’evitar la independència de Catalunya S’autodefineix com a transversal i evita la identificació explícita amb qualsevol partit polític, tot i que destacats militants dels partits contraris al sobiranisme català des de la ultradreta fins al PSC, passant per Ciutadans i el PP han manifestat reiteradament les seves simpaties per l’organització Entre els seus postulats manté la incompatibilitat entre…
Peter Handke

Peter Handke
Literatura
Escriptor austríac.
Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa, sovint d’…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…