Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura
Poeta, fill del mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla.
En 1568-75 visqué a Constantí Tornà a Barcelona al cap de poc d’ésser nomenat canonge Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, en català, com sonets que recorden Ausiàs Marc o glosses a la manera de Pere Serafí, i un romanç dedicat a Barcelona
calendari hindú
Cronologia
Calendari emprat pels hindús.
En temps del Rig-Veda ~1200 aC, sembla que ja era usat un calendari civil lunisolar, que constava de 360 dies, dividit en dotze mesos de 30 dies Cada 5 anys hom intercalava un nou mes L’astronomia mesopotàmica i grega fou introduïda a l’Índia als primers segles després de Crist, i sorgí un nou calendari on els noms sànscrits dels mesos solars són una traducció gairebé literal dels equivalents grecs, amb diverses variants Kerala, Tamilnadu, Bengala, etc Per tal d’unificar el calendari hindú, el govern de l’Índia introduí un nou calendari oficial, començant l’1 de Chaitra de 1879…
Pau Puig
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…
,
moixiganga
moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…
trop
Música
Cristianisme
En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.
El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a Sant Marçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic
interludi
Teatre
Peça curta, poc definida, mig còmica mig al·legòrica, de versificació irregular i poc refinada, que, en la transició del teatre medieval al teatre elisabetià, hom intercalava en la representació d’una obra.