Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
interessat | interessada
Que es deixa portar massa per l’afany del profit o de la utilitat.
interessat | interessada
Dret administratiu
Persona que té capacitat per a promoure administrativament o que és titular d’un dret o interès legítim personal i directe, que pot resultar afectat per la decisió que hom adopti en un expedient obert.
ufòleg | ufòloga
Persona interessada en ufologia.
desviació de poder
Dret administratiu
Exercici de potestats per un òrgan de l’administració amb finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic.
Els actes així produïts són anullables a instància de la part interessada o perjudicada
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
Companyia de Llevant
Economia
Empresa comercial projectada pel comte duc d’Olivares l’any 1626 i proposada al cos de comerç barceloní.
El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat
Maria Licer
Literatura italiana
Poetessa italiana d’origen eslau.
Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral
Casals Jaume I
Moviment de base, popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
Inicià la seva tasca l’any 1998, promogut des d’Acció Cultural del País Valencià El mateix any, s’obrí a Alacant el primer casal Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja i la Catalunya del Nord Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa dels valors comuns dels Països Catalans
consell de tutela
Dret civil català
Grup de persones, compost com a mínim per tres i com a màxim per cinc, que té la finalitat principal de vetllar pel bon desenvolupament de la institució de la tutela.
Aquesta figura es constitueix en els casos de tutela deferida per la persona interessada, pel seu pare o per la seva mare Una de les funcions principals del consell de tutela és la de poder modificar la remuneració de la persona titular de la tutela i també de la persona que s’encarrega de l’administració patrimonial Una altra funció és la de resoldre els desacords que es presentin entre els diferents tutors existents o entre el tutor i l’administrador patrimonial El consell de tutela ha de donar la seva autorizació perquè es puguin realitzar determinats actes, com són alienar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina