Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carlo Bo
Literatura italiana
Assagista i crític literari italià.
Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal…
fonema
Fonètica i fonologia
Unitat funcional mínima en l’anàlisi de la segona articulació.
Pertany a un sistema clos, generalment no superior a 45 membres, amb el qual es configuren tots els significats d’una llengua qualsevol Així, l’oposició significativa que hi ha entre casa /káze/ i rosa /róze/ demostra que les seqüències sillàbiques /ka/ i /rǫ/ tenen caràcter funcional en català però si hom hi aplica una permuta successiva fins que arriba als elements més petits, com ara entre casa /káze/ i cosa/ kóze/, la part mínima permutable, és a dir /a/ i /ó/, correspon al fonema Aquest procediment de commutació, emprat usualment pels fonòlegs estructuralistes, permet d’extreure, no pas…
classificació articulatòria dels sons del llenguatge

Classificació articulatòria dels fonemes vocàlics del català central
©
Fonètica i fonologia
Ordenació dels trets distintius que deriven de l’anàlisi del treball muscular que efectuen els òrgans de fonació de moviment lingüísticament interpretable.
Constitueix l’objectiu primordial de la fonètica articulatòria o genètica Classificació articulatòria dels fonemes consonàntics del català central ©
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
Junts pel Sí
Política
Coalició electoral creada per a concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.
Creada amb l’objectiu d’aconseguir una majoria al Parlament per a assolir la plena sobirania de Catalunya com a Estat, es presentà públicament el 20 de juliol Amb una preponderància de la societat civil, incloïa personalitats no adscrites a partits polítics En fou nomenat president Jordi Turull substituït el juliol del 2017 per Lluís Corominas L’antic eurodiputat i exmembre d’ICV Raül Romeva fou designat cap de llista per Barcelona, i Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , ocuparen el segon i el tercer lloc, respectivament Altres…
lògica
Lògica
Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables (entenent que un enunciat és formalment veritable si són veritables tots els enunciats que tenen el mateix esquema lògic) o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…