Resultats de la cerca

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…

És una tècnica per a comprovar la presència intracellular de substàncies que contenen hidrats de carboni i, especialment, de glicogen

Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens

Pot cursar de forma crònica o amb crisis La causa està en un trastorn de la membrana dels eritròcits que esdevenen esfèrics i més petits microesferocitosi i experimenten un augment en el contingut d’aigua, que els confereixen una osmolaritat intracellular baixa resistència globular osmòtica disminuïda, motiu pel qual es lisen i apareix l’anèmia

Estudià a les universitats de Giessen i Munic Fou catedràtic de zoologia a la Universitat d’Odessa i director de l’institut bacteriològic de la mateixa ciutat El 1882 descobrí els fagòcits i la digestió intracellular fagocitosi Del 1895 al 1916 fou sotsdirector de l’Institut Pasteur de París De les seves obres cal esmentar La lutte de l’organisme contre les microbes 1884, Immunité 1897, La vieillesse 1903 i Bactériothérapie, vaccination, sérothérapie 1908 L’any 1908 li fou concedit, juntament amb Paul Ehrlich, el premi Nobel de medicina

Actua de mediador de moltes hormones, en què a partir del trifosfat d’adenosina i per mitjà de l' adenilat ciclasa , es forma AMPc en l’òrgan al qual va destinada l’acció de l’hormona L’activitat de l’AMPc varia d’un òrgan a un altre en el fetge i el múscul esquelètic estimula la glicogenòlisi en el teixit adipós, la lipòlisi, i en els fongs de la floridura actua com a quimiotàctic agregador de cèllules És també mitjancer intracellular o segon missatger de catecolamines i prostaglandines i intervé en la regulació de l’expressió gènica A més, l’AMPc actua sobre la síntesi d’alguns enzims…

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…

Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és…