Resultats de la cerca

La iniciativa correspongué a Pere Duran i Farell La societat fou constituïda el 1965 per Catalana de Gas i Electricitat , Exxon Corporation i bancs espanyols Importava gas natural en forma líquida dels camps que Exxon tenia a Líbia, fins a la factoria de la Zona Franca de Barcelona, on era gasificat Els subministraments regulars començaren el 1971 Exxon vengué la seva participació i Algèria substituí Líbia en el subministrament de gas natural El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas ENAGAS, de l’INI, tota la planta gasificadora, i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de…

Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la filloxera i adquirí una gran envergadura Prengué el nom Codorniu SA

Introductora de l’expressionisme en la literatura sueca, la seva obra tradueix, per reacció, la seva condició de dona encarada a la mort, posseïda per unes immenses ganes de viure, com es palesa a Dikter ‘Poemes’, 1916, Septemberlyran ‘La lira de setembre’, 1918 i Rosenaltaret ‘L’altar de roses’, 1919, d’un fort lirisme profètic

Es vinculà als populistes populisme i participà en alguns actes de terrorisme El 1879 formà part de l’organització Čornyj Peredel, i el 1883 fundà amb Plekhanov la primera organització marxista russa, Osvoboždenije Truda Fou redactora del diari Iskra , i formà part del partit menxevic Traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, publicà articles polítics i assaigs en revistes russes i d’altres països europeus

Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà…

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII…

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en…

S'inicià en la fotografia al tombant de segle, i esdevingué un dels primers fotoperiodistes professionals a Catalunya Començà publicant les seves fotografies en revistes illustrades com ara Cu-cut , La Hormiga de Oro , La Ilustración Española y Americana , Nuevo Mundo i al final de la primera dècada del segle XX començà a collaborar a la premsa diària catalana La Vanguardia , Diario de Barcelona , La Tribuna , La Noche , El Noticiero Universal , i més endavant amplià l’activitat treballant com a corresponsal a Barcelona de l’agència Prensa Española ABC , Blanco y…

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…