Resultats de la cerca

Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…

Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…

Tenen cases comunals, i la relació de parentiu és matrilineal, malgrat l’islamisme, que no els impedeix de conservar pràctiques supersticioses

Foragitat de casa, visqué errant pel desert Pare dels ismaelites, Mahoma el collocà al cap de la seva genealogia Segons l’islamisme, ajudà Abraham en la construcció de la Meca

La seva doctrina, expressada en els himnes que componen el nucli primitiu del Granth , llibre sagrat dels sikhs , intenta de fondre l’hinduisme i l’islamisme en una fe monoteista superior

És un dels preceptes fonamentals de l'islamisme i només pot ésser omès en casos molt especials guerra santa, malaltia, etc El mes fineix amb la festa del “trencament del dejuni” ‘ īd al-fiṭr o ‘īd al-ṣagīr

Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El ferotge atac…