Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
isolat | isolada
Heràldica
Dit del moble (la terrassa, la muntanya, etc) que és situat al seu lloc ordinari, a la punta de l’escut, però desplaçat lleugerament cap amunt, sense arribar a tocar-ne la vora.
concanavalina A
Biologia
lectina
isolada de la papilionàcia Canavalia ensiformis
.
És un polímer de 2 o 4 unitats proteiques de 27 000 daltons cadascuna Dins les cèllules animals presenta aglutinació, i una activitat de restauració del patró normal de creixement a les cèllules tumorals En les cèllules vegetals promou la mitosi
calina
Biologia
Botànica
Cadascuna de les hormones vegetals que semblen indispensables perquè les auxines puguin actuar sobre l’aparició i el creixement de les arrels ( rizocalina
), les tiges ( caulocalina
) i el mesofil·le de les fulles ( fil·localina
).
Cap d’aquestes hormones no ha estat encara isolada
terrassa
Heràldica
Nom donat al sòl, el qual és generalment a la punta de l’escut i que serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.
Hom parla de terrassa isolada quan deixa un espai buit a tot el seu entorn
lingüística espacial
Lingüística i sociolingüística
Mètode d’investigació lingüística, també anomenat neolingüística, aplicat pels romanistes italians Bartoli i Bertoni.
Tot partint d’idees d’Ascoli i, especialment, de Gilliéron, formularen cinc normes areals de les àrees isolada, lateral, major, tardana i moribunda, segons les quals de la posició geogràfica dels mots hom en pot deduir la major o menor antiguitat
zoogeografia
Biologia
Estudi de la distribució geogràfica dels animals amb relació als continents que ocupen.
Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del…
abrina
Bioquímica
Toxalbúmina molt tòxica, isolada de les granes de la papilionàcia exòtica Abrus precatorius.
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de…
desoxiribonucleasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena; són, doncs, endonucleases.
La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa…