Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
isoterma
Física
En el diagrama pressió-volum, dit de la línia representativa d’un procés isoterm.
isoterma
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa temperatura, després de reduir-la al nivell de la mar, per tal de corregir els efectes de l’altitud, durant un període determinat.
isoterm | isoterma
coeficients calorimètrics
Física
Coeficients que expressen la quantitat de calor rebuda per la unitat de massa d’un cos en funció de les variacions de pressió P, volum V i temperatura T, quan una d’elles roman constant.
Són la calor específica a pressió constant C p , la calor específica a volum constant C v , la calor d’augment de pressió isoterma h , la calor de dilatació isoterma l i els coeficients, sense nom propi, λ i μ La calor rebuda per un sistema que experimenta unes variacions infinitesimals δ P , δ V i δ T és δ Q = C v δ T + l δ V , δ Q = C v δ T + h δ P i δ Q = λδ P +μδ V L’equació d’estat, fP,V,T=0, permet d’expressar tots els coeficients calorimètrics en termes de només C v i C p
isolínia
Cartografia
Nom genèric donat a cadascuna de les línies que uneixen en un mapa punts on el valor d’un element determinat és el mateix.
Aquest valor pot ésser geològic isobase, isòbata, etc, meteorològic isoterma, isòbara, etc, lingüístic isoglossa, etc
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k=—dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa - 1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P T i el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…