Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Gabriel Janer i Manila

Gabriel Janer i Manila
© Grup 62
Educació
Literatura catalana
Narrador, assagista i pedagog.
Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…
,
Joaquim Soms i Janer
Música
Compositor de sardanes.
D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres ,…
Josep Serra i Janer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…
,
Florenci Janer i Graells
Historiografia catalana
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver, bibliotecari i historiador.
Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista Museo Español de Antigüedades Dirigí…
,
Fèlix Janer i Bertran
Metge.
Estudià a Cervera, on fou catedràtic 1807 A Barcelona dirigí el Collegi de Medicina i Cirurgia 1843 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres 1837 El 1847 passà com a catedràtic a Madrid Havia estat diputat a corts en 1820-21 i el 1840 Publicà, entre altres obres, Elementos de moral médica 1831 i Tratado general y particular de las calenturas 1861
Josep Maria de Lasarte i de Janer
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Escriptor, periodista i autor teatral.
Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de…
,
Erasme Lasarte i de Janer
Pintura
Pintor.
Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica Concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines 1907, 1911, 1918, 1919 i a la Universal de Brusselles del 1910 Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona
Anna Maria Janer i Anglarill
Cristianisme
Religiosa.
El 1860 fundà l’institut de religioses de la Sagrada Família a la Seu d’Urgell, dedicada a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians, que l’any 2011 tenia cases a onze països d’Europa i Amèrica Des del 1953 hi ha introduïda la causa de canonització El 2010 el papa Benet XVI li concedí la beatificació, i la cerimònia fou celebrada el 9 d’octubre de 2011 a la Seu d’Urgell
Alexandre de Bacardí i de Janer

Alexandre de Bacardí i de Janer
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Cervera Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà Tratado de derecho mercantil en España 1840 Collaborà en la redacció d’un manual de dret civil català
Erasme de Janer i de Gònima
Economia
Comerciant.
Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina