Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Jaroslav Vrchlický
Literatura
Pseudònim d’Emil Frída, poeta txec.
Professor de literatura comparada a la Universitat de Praga 1893, la seva obra és molt vasta 84 volums de poesia, 40 obres dramàtiques, 200 volums de traduccions, etc, i aspira a reflectir poèticament les vivències rellevants de l’esperit humà En la seva poesia lírica, els cants d’amor, Sny o štěsti ‘Somnis de felicitat’, 1876, alternen amb poesies reflexives, com Z hlubin ‘De profundis’, 1878 i Život a smrt ‘Vida i mort’, 1883, i impressionistes, com Rok na jihu ‘Un any al sud’, 1876 i Dojmy a rozmary ‘Impressions i capricis’, 1880 De la seva poesia èpica cal esmentar Duch a svet ‘Esperit i…
Jaroslav Seifert
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista txec.
Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na ostrově ‘…
Jaroslav Heyrovský
Química
Químic txec.
Estudià a Praga i a Londres, amb WRamsay En estudiar els dipòsits catòdics en l’electròlisi descobrí la polarografia , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1959
Jaroslav Hašek
Literatura
Escriptor txec.
Proper a l’anarquisme, la inclinació a la farsa el portà a crear un “partit progressista moderat en el marc de la llei” 1912, del qual redactà els estatuts Collaborador de la premsa anarquista, la seva obra més important és Osudy dobrého vojáka Švejka za svétove váky ‘Les aventures del bon soldat Šv jk’, 1921-23, en quatre volums, el darrer inacabat, sàtira contra l’ordre establert especialment contra l’exèrcit inspirada en la seva experiència com a soldat en la Primera Guerra Mundial Escriví també un gran nombre de narracions
Jaroslav Vasil’evič Smeljakov
Literatura
Poeta rus.
Després dels estudis secundaris treballà com a minaire i tipògraf La seva obra palesa una decidida orientació proletària, exposada en un to optimista en reculls com Rabota i l’ubov’ ‘Treball i amor’, 1932 i Strogaja l’ubov' ‘Amor sever’, 1956
Jaroslavl’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada al NE de Moscou.
És un important nucli industrial Central hidroelèctrica Fundada al s XI pel príncep Iaroslav de Kíev, fou principat florent als ss XIII-XV
Banská Bystrica
Ciutat
Capital del kraj
d’Eslovàquia Central, Eslovàquia, vora el riu Hron.
És un nucli industrial metallúrgia del coure i de l’argent, paper, mobles, teixits de llana i nus ferroviari Prop hi ha una central termonuclear Fou fundada al segle XII, amb el nom de Neusohl, per colons alemanys procedents de Turíngia Arrasada pels mogols cap al 1243 i reconstruïda poc temps després per Béla IV d’Hongria, la ciutat convertida en un florent centre miner fou, des del segle XIII fins al segle XV, la residència predilecta dels sobirans hongaresos Durant la guerra dels Trenta Anys i durant la guerra d’independència d’Hongria 1848-49, fou molt devastada L’any 1944 es féu famosa…
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la…
Llei i Justícia
Política
Partit polític polonès.
Té l’origen en la descomposició d’Acció Electoral Solidària AWS, en les sigles en polonès, el partit creat el 1997 vinculat a Solidarność , organització opositora que feu caure el govern comunista el 1989 L’AWS governà en 1997-2001, i aquest darrer any, liderats pels germans Kaczyński , els sectors més conservadors crearen el PiS El setembre i l’octubre del 2005 el partit guanyà les eleccions legislatives i presidencials, respectivament, i Jarosłav Kaczyński president del partit des del 2003 i Lech Kaczyński esdevingueren primer ministre i president, respectivament En assolir el govern els…