Resultats de la cerca

Professor de les universitats de Manchester i Londres Establí la teoria de la utilitat marginal del valor, basada en la satisfacció de les necessitats de l’home amb un mínim esforç maximització de la satisfacció Desenvolupà la lògica combinatòria a partir de l’àlgebra de Boole La seva obra comprèn, entre altres, Theory of Political Economy 1871, The Principles of Science 1874 i Investigations in Currency and Finances recull, 1884

Deixeble de Jevons, pertangué a l’escola marginalista marginalisme Home d’una àmplia cultura, fou influït per Comte i Henry George Ministre unitarià, abandonà la carrera eclesiàstica i es dedicà totalment a l’economia Autor de diferents escrits, els més importants són An Essay on the Co-ordination of the Laws of Distribution 1894, la seva obra més original, i The Common Sense of Political Economy 1910 L’estructura general del seu sistema és la de Jevons, i fou un dels primers economistes que atacaren Marx des del marginalisme

En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme

Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…

Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa Marshall, Wicksteed, Edgeworth, la de Viena Böhm Bawerk, Wieser, la de Lausana Pareto, etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les…

La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la…

El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents…

Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…