Resultats de la cerca

Professor i bibliotecari de la Sorbona Collaborà amb Lefèvre d’Étaples en l’edició dels Proverbia París 1516 de Ramon Llull Reedità 1521 la Determinatio de la Sorbona contra Luter, i entre el 1524 i el 1533 publicà diversos tractats contra la Reforma Una obra seva, Introductiones in terminos , fou publicada a Mallorca el 1541

Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les edicions que…

Fou establerta a París per Alexandre Bernheim 1863 i continuada pels seus fills Josse i Gaston Bernheim-Jeune el 1900 Sota la direcció del crític Félix Fénéon, la galeria ajudà a donar a conèixer les grans figures de l’art del començament del s XX Van Gogh, Cézanne, els nabís, els fauves, els futuristes, etc

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Membre de l’Assemblea legislativa, de la Convenció i del primer Comitè de Salvació Pública 1793, establí el Grand Livre de la Dette Publique Provocà la primera votació contrària a Robespierre, però Tallien l’acusà de malversació i fou exclòs del Comitè Retirat vint anys de la política, fou membre de la cambra napoleònica dels Cent Dies S'exilià a Bèlgica

Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…

La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…