Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong…
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
liquenologia
Micologia
Especialitat de la botànica consagrada a l’estudi dels líquens.
La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que…
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
soredi
Micologia
Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.
La reproducció dels líquens s’acompleix principalment mitjançant soredis
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
xantòria
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les caloplacals, de tal·lus crustaci, de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.
Són líquens nitròfils i es fan en escorces d’arbre, en roques i en teulades
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
artopireniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les artopirenials, d’espores amb un nombre de lòculs comprès entre dos i sis.
En forma part el gènere Arthopyrenis, integrat per espècies de líquens crustacis sobre escorces, pedres, i espècies pròpies de les roques de la zona intermareal superior
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats