Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
la Romana de Dalt
Llogaret
Llogaret del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), situat al S del terme, al N del poble de la Romana de Tarafa (o la Romana de Baix).
La Romana
Divisió administrativa
Província de la República Dominicana.
La capital és LaRomana
la Romana de Tarafa
Ajuntament de la Romana de Tarafa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, als corredors del sub-bètic valencià.
Constitueix una conca intermuntana semitancada, amb glacis afluents des de les muntanyes circumdants al NW i al N, la serra del Reclot 1 058 i 802 m alt al límit nord-oriental, la serra dels Bertrans 574 m i l’extrem meridional 691 m de la serra de la Safra a l’E, la serra de la Forna al SE, l’Ombria del Rollo al S, la serra de la Cava 952 m, la penya de la Mina 1 053 m i la penya Gorda 1 099 m, ambdues de la serra d’Algaiat La rambla Fonda connecta les depressions quasi tancades cal esmentar a més el barranc de les Coves i la rambla de Tarafa o de la Romana Les terres incultes ultrapassen…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu…
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos…
vil·la romana de Vilarenc
Vil·la romana situada a la partida de Vilarenc, al terme municipal de Calafell (Baix Penedès).
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina