Resultats de la cerca

Actuà a Roma i el 1556 passà a la cort ducal de Baviera És autor d’obres profanes cançons, madrigals, villanelle i religioses misses, oficis, himnes, salms i lletanies Hom el comparà amb Palestrina Són cèlebres els Psalmi Davidis poenitentiales Deixà més de set-cents motets, forma musical de la qual és considerat el millor compositor

Fou deixeble de Rde Lassus a Munic vers el 1582 i d’AGabrieli a Venècia 1584 Fou un dels primers a Alemanya que feren ús del nou estil del baix continu Escriví Sacrae Cantiones, Canzonette spirituale , misses, motets, vespres i obres d’orgue

Deixeble de Roland de Lassus a Munic 1571-73, entrà al servei de Jakob Fugger a Augsburg el 1577 Fou mestre de capella a Königsberg 1586-1608 i a Berlín 1608-11 Deixà cançons a quatre i cinc veus i Geistliche Lieder auf den Choral 1597

Xantre de la catedral d’Anvers, s’associà amb Jean Laet per publicar antologies musicals obres de Rde Lassus, JLouys, PPhalèse, etc Entre les seves obres, molt nombroses, es destaquen algunes cançons Canzoni scelte, Chansons françoyses et italiennes, Canzoni alla napoletana , madrigals Symphonia angelica , motets, etc

És una forma característica de la música italiana del s XVI Els madrigals més notables foren els de C Monteverdi, L Marenzio i Gesualdo da Venosa També l’empraren autors d’altres països, com R de Lassus A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W Byrd, T Morley, O Gibbons, Th Weelkes, J Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII

Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…

Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas…

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i…

Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres…