Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
leucocitofèresi
Tècnica de filtració de la sang per mitjà de la qual hom pot extreure específicament els leucòcits.
Hom la utilitza com a mètode terapèutic, amb la finalitat d’extreure leucòcits anormals, i també per a obtenir donacions de concentrats de leucòcits
basòfil
Biologia
Tipus de leucòcits de la sang que posseeixen uns grànuls que es tenyeixen intensament de blau amb colorants bàsics d’anilina.
Constitueixen del 0,5 a l’1% de tots els leucòcits i intervenen en els estats inflamatoris dels teixits aportant-hi substàncies anticoagulants
hemograma
Medicina
Descripció proporcional d’alguns elements citoformes continguts en la sang.
Té com a finalitats principals consignar el nombre d’eritròcits, el contingut d’hemoglobina d’aquests eritròcits, el nombre de leucòcits i la proporció dels diferents leucòcits neutròfils, eosinòfils, basòfils, presegmentats i monòcits
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de fagocitosi,…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
mocs
Biologia
Substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
És format d’aigua, mucina, sals inorgàniques, cèllules epitelials, leucòcits i matèria granular
gonococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatiu, patogen i que es presenta en forma de diplococ, constituït per la reunió de dos cossos bacterians de forma de ronyó que es toquen pel costat còncau i són separats per un solc.
Produeix la blennorràgia És present a l’interior dels leucòcits polinuclears i en el pus
efecte Pasteur
Bioquímica
Efecte consistent en la inhibició de la glucòlisi (o de la fermentació alcohòlica) d’una cèl·lula, deguda a la presència d’oxigen, el qual permet, per contra, la respiració.
Les cèllules cancerígenes i els leucòcits leucèmics no presenten aquest efecte i acumulen grans quantitats de lactat
saburra
Patologia humana
Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques.
És formada per cèllules epitelials, mocs, leucòcits, restes alimentàries i fongs Té una notable importància semiològica avui, però, hom no li concedeix pràcticament cap interès clínic