Resultats de la cerca

Fou rector 1902-07 del Collegi de Sant Ignasi de Sarrià Barcelona, prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona 1907-08 i, des del 1908, de la de València Fundà 1912 i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià Des del 1916 publicà la revista Oro de Ley

Germà de Joan Baptista Bruguera Actuava a Las Descalzas Reales de Madrid És autor del Labyrinto de Labyrintos, en se demuestra la naturaleza de la verdadera música, obra a 7 voces por arpegio, y en su centro contine un enredo enigmático para todo género de instrumentos 1777, contra l’obra d’Antoni Soler Llave de la modulación

Entrà en religió i fou mestre de capella del convent de monges de l’Encarnació, de Madrid Fou l’encarregat de la censura de la Llave de la modulación 1761, del pare Antoni Soler, que redactà amb elogis i fou publicada juntament amb l’obra La seva producció, de caràcter religiós, és conservada al monestir d’El Escorial Comprèn, entre altres obres, motets, villancicos , un Magnificat i unes Completes 1759

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a…

De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des…

Estudià música al conservatori de Santo Domingo i posteriorment al Berklee College of Music de Boston EUA Posteriorment tornà a la República Dominicana i treballà com a músic per a produccions publicitàries Al començament de la dècada dels anys vuitanta fundà el seu propi grup i enregistrà el primer disc l’any 1984, Soplando , encara molt influït pel jazz Els seus dos discs següents, Ojalá que llueva café 1987 i Bachata Rosa 1990, ja molt més ancorats en la música antillana, el convertiren en un dels músics més populars de l’Amèrica Llatina Hi donà a conèixer, a més, la bachata, una modalitat…

Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El sedimento…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…